Tu clínica veterinaria en Caldes de Montbui. ¡La clínica de Teresa!

El primer que ens passa pel cap, és que la nostra mascota està parasitada. Però hem de tenir en compte que el problema pot venir de les glàndules anals.

Al voltant de l’anus hi han 2 sacs anals. Si l’anus fos un rellotge, estarien situats a les 5 i a les 7. Aquests sacs produeixen una secreció oliosa que s’elimina a l’exterior en el moment en que l’animal defeca, ja que l’anus es dilata i pressiona dits sacs.

No està exactament definida la funció d’aquesta secreció, però es creu que proporciona una olor (que per nosaltres és característica i desagradable) a les femtes que serveix de via de comunicació olfactiva entre els animals (és una manera d’identificar-se entre ells).

Si l’animal defeca tou o restret, com que no necessita dilatar l’anus per expulsar les femtes, no buida el contingut dels sacs, i aquest contingut es va espessint provocant malestar. Aleshores és quan veiem que es llepa la zona de l’anus, o se la mossega, o arrossega el culet pel terra.

Si això passa, es recomana que el dugueu al veterinari per buidar-li. És preferible que no proveu de fer-ho a casa si no és sota indicació del veterinari, ja que podeu fer-li mal.

Si no es buiden els sacs, es poden inflamar i infectar, produint-se una secreció purulenta que acabarà sortint per una fístula creada al trencar-se el sac, sent un procés dolorós que requereix tractament.

¿POR QUÉ MI PERRO ANDA ARRASTRANDO EL CULITO POR EL SUELO?

Lo primero que nos pasa por la cabeza, es que nuestra mascota está parasitada. Pero debemos tener en cuenta que el problema puede venir de las glándulas anales.

Alrededor del ano hay 2 sacos anales. Si el ano fuera un reloj, estarían situados a las 5 y a las 7. Estos sacos producen una secreción oleosa que se elimina hacia el exterior en el momento en que el animal defeca, ya que el ano se dilata y presiona dichos sacos.

No está exactamente definida la función de esta secreción, pero se cree que proporciona un olor (que para nosotros es característico y desagradable) en las heces que sirve de vía de comunicación olfativa entre los animales (es una manera de identificarse entre ellos).

Si el animal defeca blando o estreñido, como no necesita dilatar el ano para expulsar las heces, no vacía el contenido de los sacos, y este contenido se va espesando provocando malestar. Entonces es cuando vemos que se lame la zona del ano, o se la muerde, o arrastra el culito por el suelo.

Si esto ocurre, se recomienda llevarlo al veterinario para vaciar. Es preferible que no intente hacerlo en casa si no es bajo indicación del veterinario, ya que puede hacerle daño.

Si no se vacían los sacos, se pueden inflamar e infectar, produciéndose una secreción purulenta que acabará saliendo por una fístula creada al romperse el saco, siendo un proceso doloroso que requiere tratamiento.

Arriba l’agost i amb ell les vacances de molts de nosaltres. Des de Arca Veterinària, us volem animar a tots els propietaris a viatjar amb les vostres mascotes. Per això en aquest article volem informar-vos d’allò que necessiteu per fer-ho.

Viatjar per Catalunya:

Per moure’ns per Catalunya amb la nostra mascota, l’únic requisit legal és que l’animal vagi degudament identificat amb un microxip. Tot i que a Catalunya no hi ha cap vacuna obligatòria, a nivell de salut recomanem que tots els animals portin al dia les seves vacunes i desparasitacions.

Viatjar per Espanya:

Per sortir de Catalunya, a part dels requisits de l’apartat anterior, hem de tenir en compte que aquí si que és obligatòria la vacuna de la ràbia. Només hi ha tres comunitats autònomes en las quals no ho és (Catalunya, Galicia i País Basc), però com que per viatjar entre elles es necessari travessar comunitats en les quals si que és necessària la vacuna antiràbica, sempre que sortim de Catalunya la nostra mascota haurà de dur aquesta vacuna vigent.

Viatjar a l’estranger:

El primer que haurem de tenir present és que la nostra mascota necessitarà passaport. És un document expedit als centres veterinaris que un cop fet durarà tota la vida de l’animal, simplement s’haurà d’anar actualitzant amb les dades de revacunacions, desparasitacions i exploració física per part del veterinari abans de cada viatge. Hauran d’anar sempre identificats amb microxip i mantenir al dia la vacuna antiràbica anual i les desparasitacions.

Un cop tinguem clar quins països visitarem, el millor seria trucar a l’ambaixada de cada país per assegurar-nos dels requisits que ens demanaran per accedir-hi amb la nostra mascota, ja que alguns països sol·liciten analítiques i/o documentacions específiques.

Desitgem que gaudiu molt d’unes vacances en família!

I ja tenim el cadell a casa! Ara com fem que s’adapti correctament al nostre entorn, a les persones i a altres animals?

Socialitzar un cadell correctament ajudarà a prevenir possibles problemes de comportament futurs, com les pors i reaccions desmesurades, i la base consisteix en que tingui una bona experiència en presencia dels estímuls (gos, persona, soroll, superfície, etc). IMPORTANT!!: no cal que el cadell tingui contacte directe amb l’estímul!!

L’edat ideal per a què un cadell entri a casa està entre les 8 i 8’5 setmanes de vida, quan ja ha iniciat la socialització amb la mare i els germans. Ens queden encara 4 setmanes per aprofitar-nos de què és una veritable “esponja” (fins a les 12 setmanes d’edat).

Hem d’habituar-lo a tota mena d’estímuls de manera positiva i progressiva, anant al seu ritme, sense obligar-lo a fer coses que li fan por. Deixa que sigui un explorador, no vagis tirant d’ell sempre. Permet-li ensumar, veure, investigar. Empatitza amb ell per entendre el que sent (sí!, tenen sentiments!), i estigues tranquil per a que ell ho estigui també.

Com què abans de les 12 setmanes no el podràs treure a passejar perquè no durà totes les vacunes (consulta al teu veterinari), què pots fer fins aleshores?:

• Convida a la família i amics a casa per a que el coneguin, fent presentacions positives i progressives (no l’agobieu!)

• Juga amb ell, acaricia’l, realitza qualsevol estímul positiu a la mateixa habitació on hi hagi un nen, sense que aquest l’hagi de tocar necessàriament

• Busca un centre on facin cursets per cadells (n’hi ha de gratuïts), on es relacionarà amb altres cadells de la mateixa edat i mida, en grups reduïts

• Fes passejades breus pel carrer amb ell en braços, i porta menjar (pot ser el mateix pinso, si li agrada) per premiar-lo per cada cosa nova que descobreixi

PERÒ RECORDA!: hauràs de dedicar temps a la seva socialització tota la seva vida. De res serveix que l’ensenyis a seure, a donar la poteta, a fer-se el mort, etc, si és incapaç de sortir al carrer sense témer els sorolls, gossos, persones, cotxes, etc. Benvingut a l’aventura!!!

Teresa Codinach i Pena, Veterinària B2218

Arca Veterinària

Els gats són animals reservats, fet que fa que haguem d'estar més alerta als seus gestos per tal de saber interpretar els senyals que ens envien i així entendre el seu llenguatge. Si estem atents al que el nostre gat ens vol dir, podrem comprendre'l i aconseguir una millor relació.

Si la posició del cap és estirada cap a davant, el gat està receptiu i vol que l'acariciem. Quan hi ha un conflicte, un gat confiat aixecarà el cap, en canvi un gat agressiu el baixarà. Un gat sumís també el baixarà, així que per entendre en quin estat es troba, haurem de fixar-nos en la cua. Un gat espantat i/o a la defensiva tindrà la cua "inflada", mentre que un de sumís la durà baixa o inclús entre les cames. També és senyal que està enfadat quan mou la cua bruscament d'un cantó a l'altre: com més la mou, més emprenyat està. En canvi si el moviment és lent i suau, ens està indicant un gat feliç, curiós i juganer. Una cua rígida completament vertical, ens demostra intensa felicitat. La posició de les orelles és un altre element en el qual estar atents. Un gat content durà les orelles ben amunt, mentre que un gat enfadat o espantat les aplanarà cap al costat. Tot i que no ens donen tanta informació, també cal observar els ulls del nostre pelut. Si els té entreoberts però està completament despert i sense intenció de dormir, haurem de prestar especial atenció, ja que podria ser un signe de malaltia o infecció. Per altra banda, quan tenen les pupil·les molt dilatades en condicions òptimes d’il·luminació, vol dir que té por.

Si parlem d'accions, tenim un ampli ventall de gestos que ens pot fer el nostre gat. Òbviament quan ens "bufen" amb la boca oberta o ens grunyeixen, ens estan avisant que alguna cosa del que estem fent no els hi agrada, i si no ho aturem, podrien acabar atacant. El ronroneix l'acostumen a fer vers a una situació de plaer, però recentment s'ha descobert que en algunes ocasions el gat pot ronronejar en situació de por o dolor. Petites mossegades i cops de cap son mostres d'afecte, i quan s'estiren panxa amunt, vol dir que tenen plena confiança en nosaltres.

Tot això només és un petit recull del que el nostre gat pot fer per comunicar-se amb nosaltres, però us convidem a seguir investigant en el ampli món del llenguatge felí.

Lara Espuny Guerrero, ATV

Arca Veterinària

Primer mes

Els gatets neixen cecs i sords, però reconeixen l’olor de la saliva de la seva mare i es guien amb l’olfacte per seguir-la. Aquest sentit no estarà completament desenvolupat fins la 3ª setmana d’edat. Depenen totalment de la mare. Aproximadament a les dues setmanes obriran els ulls, tot i que la visió serà borrosa, i començaran a explorar el seu entorn. És a partir dels 17 dies que podran caminar bé. A les 3 setmanes es pot començar el procés de deslletament, oferint-los menjar en llauna, i a aquesta mateixa edat aprenen a fer les seves necessitats en un sorral. També s’aixequen les orelles, però el sentit de l’audició encara estarà en desenvolupament. És també a les 3 setmanes quan comencen a ronronejar i els surten les dents de llet. Amb 4 setmanes comencen a jugar entre ells i aprenen a controlar la força de les seves dents.

Segon mes

Tenen tots els seus sentits funcionals, s’inicia l’etapa de socialització, sent així el millor moment per començar a tenir contacte amb els humans. A les 5 setmanes el seu color d’ulls encara pot canviar. A partir de les 8 setmanes, serà l’edat ideal per a ser adoptat.

Entre el 3r i 6è mes

Ja és un gat! No necessita a la mare i pot començar a voler sortir a l’exterior. Al voltant dels 4 mesos canviaran les dents de llet per les definitives. Les femelles entraran en zel al voltant dels 6 mesos, sent el moment ideal per esterilitzar-les, evitant així problemes de desenvolupament.

Del 6è mes fins l’any

Ja tens un gat adult. Com és una espècie originàriament nocturna, si vols acostumar-los a dormir durant la nit hauràs de cansar-lo al llarg del dia jugant amb ell.

Gaudiu del creixement del vostre gat!!

Teresa Codinach

Veterinària a Arca Veterinària